Sovint utilitzem el blog com a eina de difusió. Ens permet donar a conèixer les activitats i les tasques realitzades pels nostres museus i per nosaltres mateixos. De totes maneres, a mi m'agrada de tan en quan utilitzar el blog per generar debat, que en realitat és el que ens fa créixer i repensar-nos com a museus i evidentment com a persones.El passat dimecres 3 de març vaig tenir la sort d'assistir a unes jornades anomenades "L'educació als museus locals" al Museu del Ferrocarril organitzades conjuntament amb el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Durant aquestes hores, vaig tenir l'oportunitat d'escoltar unes 9 ponències respecte al QUI, el QUÈ i el COM de l'educació en els museus. És a dir, els monitors i la seva formació, la metodologia de l'ensenyament i l'oferta educativa dels museus. Personalment és un tema que m'interessa moltíssim i que genera un munt de preguntes diferents, i respostes igual de variades. Des de la meva òptica, l'oferta educativa i les escoles són un dels pilars fonamentals dels museus locals , però és necessària una formació, una preparació i una avaluació de les activitats, i tot això significa temps. Sovint els museus locals no poden assumir aquest volum de feina o dedicar-hi totes les hores que un voldria, i llavors es planteja un debat: externalitzar o no l’oferta educativa a una empresa privada de serveis. Què en penseu?
Al final de la jornada teníem una horeta llarga per compartir experiències i opinions, i el debat que va sorgir fou aquest i tot el que se’n deriva. La meva humil conclusió? No és bo externalitzar 100% l’oferta educativa, cal que el personal del museu sigui qui coneix el fons i el discurs museístic, aquesta seria la situació ideal; quan això no és possible es pot recórrer a empreses molt qualificades que garanteixen un servei molt professional. Un servei de monitoratge que d’altra banda es troba mal remunerat i amb queixes sobre les seves condicions laborals... i així el debat pot continuar.
Com ho veieu? Quin és el cas del vostre museu?
Què interessant, Jordi. Encetes un debat que confio tinguem ocasió de perllongar durant la nostra trobada a Gavà.
ResponEliminaCrec que la clau està en l'equilibri: el disseny d'un projecte educatiu global de patrimoni, còmplice del projecte educatiu de ciutat, i externalitzat si l'ocasió ho requereix, amb garanties i recursos... Demano molt? ;-)
No demanes pas molt Mila. Però la realitat és una altre, i més quan parlem de museus locals.
ResponEliminaTens molta raó: és molt important tenir dissenyat un bon projecte educatiu i gaudir del suport de les institucions educatives de la zona, recórrer a externalitzar-ho significa diners, i en els temps que corren cada cop és més difícil que els museus en tinguin.
Per això penso que s'ha d'apostar per la gent de casa, perquè siguin els propis treballadors vinculats al museu qui coneguin el fons i comparteixin la seva filosofia...
Segur que seguirem el debat el 19, no en tinc cap dubte. De totes maneres em vaig adonar que l'oferta educativa de Gavà és molt potent!!
Salut!!