Joan Anton Ginestà, Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i Màster en Arqueologia per la mateixa universitat, va explicar els coneixements sobre cirurgia que tenien els clàssics a partir de l’anàlisi dels textos que ens van deixar, de l’arqueologia i, d’una manera més minsa, de les obres artístiques.
El primers textos grecs on s’esmenta la cirurgia són els poemes homèrics: la Ilíada i l’Odisea. En aquesta última s’observa ja la diferenciació entre medicina i cirurgia, si bé aquestes encara estan vinculades a la mitologia. És en època clàssica grega quan la medicina i la cirurgia perden el seu el component màgic i es racionalitzen, adoptant un caràcter científic i racional basat en l’anatomia. D’aquest moment es conserven els textos hipocràtics, aquests, amb una notable exactitud anatòmica, contenen algunes propostes que encara es mantenen en l’actualitat. Per aquests i altres textos sabem que en aquest moment ja es practicaven cesàries quan la mare moria, s’extreien dents, s’arreglaven fractures, s’operaven varius o es realitzaven trepanacions, entre altres pràctiques.
En època hel·lenística i romana la cirurgia es fa molt popular, sobre la base posada anteriorment es milloren i perfeccionen algunes tècniques. Els autors d’aquest moment, com Cels o Galè, ens informen de diverses intervencions: s’operaven les cataractes, s’extreien les pedres de la bufeta, es cosien budells quan sortien a l’exterior o s’operaven les hernies amb tècniques que no es milloraran fins al s. XIX. En aquest moment, les millors escoles de cirurgia eren els campaments militars de les legions o les pràctiques que es realitzaven als gladiadors ferits a l’amfiteatre.
Existia una gran varietat d’instrumental quirúrgic utilitzat per practicar les diferents intervencions. Alguns no eren gaire diferents que els que s’utilitzen avui en dia i tenien una mateixa base conceptual. Així, s’han documentat bisturins amb fulla intercanviable, trepans, sondes o ventoses per fer sangries, per citar-ne només alguns. Una important col·lecció es recuperà a la Casa del Cirurgià de Pompeia, la qual es pot veure al Museu de Nàpols.
Així veiem que els clàssics tenien un profund coneixement de la cirurgia. El seu pensament científic, el coneixement anatòmic i fisiològic i les seves tècniques estan a la base de la cirurgia actual. Bàsicament ens en diferencia el desenvolupament tecnològic, sense aquest tindríem una cirurgia molt similar a la seva, perquè les idees base ja les vam establir ells.
El proper dissabte dia 6 de març a les 7 de la tarda es farà la propera conferència La necròpolis medieval de l’Esquerda: Aspectes arqueològics i antropològics, a càrrec de la Dra. Ollich i l’antropòloga Antònia Díaz. Aquesta tindrà lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda (Roda de Ter). També podeu mantenir-vos informats del cicle de conferencies i de les altres activitats organitzades pel Museu Arqueològic de l’Esquerda a la web http://www.lesquerda.cat/ o visitant el nostre facebook.
Que interessant Àngels!!
ResponEliminaM'agradaria molt assistiri ja que sóc un complet analfabet del tema, i escoltar professionals i especialistes d'aquestes temàtiques sempre és positiu...
Felicitats per la feina del museu!!
P.D: a veure si et puc passar a veure quan vagui més descarregat de feina...
Ei, moltes gràcies Jordi!
ResponEliminaAquesta setmana ja anem per l’última. Anirà sobre les fosses comunes de la guerra civil, i s’explicarà el cas de la fossa de Gurb.
PD.: Sí, a veure si trobem alguna hora i fem una passejada per l’Esquerda! Haurem d’esperar, però que es fongui la neu, tot i que l’Esquerda nevada és ben espectacular! de postal!!!