La necròpolis medieval de l’Esquerda desperta un gran interès

El passat dissabte 6 de maig va tenir lloc la segona xerrada del cicle de conferències 2010 de l’Esquerda. Aquesta, titulada La necròpolis medieval de l’Esquerda: aspectes arqueològics i antropològics, a càrrec de la Dra. I. Ollich i de l’antropòloga A. Díaz, va comptar amb l’assistència de més d’una setantena de persones.

La conferència va donar a conèixer, des del punt de vista arqueològic i antropològic, els resultats de les excavacions que en els dos últims anys s’han efectuat a la necròpolis de l’Esquerda, situada entorn de l’església romànica de Sant Pere de Roda.

L’excavació, com es desprenia de les intervencions efectuades als anys 80, ha permès confirmar la presència de tres nivells superposats de sepultures: l’inferior, de tombes antropomorfes excavades a la roca corresponents a l’època carolíngia (s. IX – X); un nivell intermedi amb tombes de llosa associades a l’església romànica (s. XI-XII); i un nivell superior, amb enterraments en fossa corresponents als segles XIII i XIV.

Les majors novetats s’han documentat en el nivell superior, on s’ha pogut detectar la presència de dos moments clarament diferenciats i gairebé successius: una capa superior amb una important barreja de cranis i ossos llargs sense cap ordre aparent i amb restes de calç; i un segon nivell amb diversos enterraments col·lectius: dues o tres persones, que van ser enterrades alhora.

També s’han pogut detectar alguns elements d’aixovar funerari acompanyant als esquelets: un anell de bronze, una sivella de cinturó in situ, i una peça ceràmica col·locada prop d’un enterrament simultani, a la qual s’estan realitzant estudis de fitòlits per obtenir informació del seu contingut.

L’estudi antropològic, actualment en curs, ha aportat ja unes primeres dades de gran interès. Dels 66 individus estudiats, un 35% (23 individus) són subadults. Si bé en societats preindustrials acostuma a ser habitual una alta mortalitat infantil (dels 0 als 4 anys), no passa el mateix amb els adolescents, com sí que succeeix a l’Esquerda. Aquest fet, juntament amb l’abundància d’enterraments col·lectius en el nivell superior, segurament es pot relacionar amb un episodi de mortaldat degut a un possible contagi epidemiològic, si bé, de moment, no es disposa de cap dada que ho confirmi-hi.

També s’ha documentat una tomba (T-152) que contenia l’enterrament simultani de dos homes d’uns quaranta anys. Ambdós presentaven clars signes de violència: fins a tres puntes de ballesta a la part superior del cos i diverses fractures, tant a les extremitats com al crani, diverses de les quals de resultats mortals.

A falta de concloure els diversos estudis en curs, la coexistència d’enterraments simultanis i morts violentes en un nivell que per cronologia relativa es situa al segle XIV dC, invita a pensar en la possible relació amb les lluites i guerres que a inicis del segle van provocar la despoblació de l’Esquerda. Uns episodis de violència que pocs anys més tard veurien ampliada la seva destrucció amb la terrible pesta negra que l’any 1348 va afectar tot Europa, i que segons els textos va causar la mort de més de dues terceres part de la població d’Osona.

El proper dissabte dia 13 de març a les 7 de la tarda es farà l’última conferència del cicle d’aquest any, titulada Les fosses comunes de la Guerra Civil. Perspectiva històrica i antropològica, a càrrec de la Dr. Queralt Solé i de Núria Armentano. Més informació a: www.lesquerda.cat o al nostre facebook.