Companys, disculpeu però durant aquest temps he estat intensament absorbida realitzant entrevistes a testimonis i associacions sorgides a partir del fet migratori. Aquest és un projecte que vaig presentar-li a la directora del MhiC, amb l'objectiu de recuperar testimonis gràcies a les fonts orals i testimonials, i alhora involucrar les associacions adrianenques relacionades amb l'immigració. D'això, us ensenyaré alguna foto.
Una vegada justificada, em toca explicar-vos com es va viure la nevada extraordinaria al MhiC. Ja que estem per comunicar experiències dels nostres museus, oi?
Doncs no puc deixar passar l'extraordinària nevada a Sant Adrià de Besòs, ja que fins i tot Badalona a l'Institut Guttmann (segons informació d'un familiar que hi treballa), a Can Ruti, van haver de quedar-se unes trescentes persones a fer nit perquè estaven incomunicats!
Al MhiC, quan van començar a caure copets de neu a mig mati, semblava bonic, fins i tot...romàntic!
Però cada cop va començar a nevar amb més intensitat i a més a més la neu es quallava! A les tres de la tarda, vaig fer aquesta foto al vagó del Sevillano i al MhiC que crec podria ser la propera nadala del museu.
Molt interessant el tema del testimoniatge oral! Segur que estàs aprenent com mai amb aquestes entrevistes!!
ResponEliminaPel que fa a la nevada, a tots ens han passat experiències divertides (o no tan) pel que fa a la neu. Per poc que pugui jo també penjaré alguna fotografia de la colònia tèxtil de Borgonyà de color blanc...
Doncs a Arenys va nevar fort i molt fooort!!! Però no va quallar gens, crec que devíem ser l'únic poble de la comarca del Maresme que no es va adormir amb el terra blanc :(
ResponEliminaVaja, diria que és a causa meva, perquè sempre em passa igual, quan no sóc a un lloc la neu qualla, i en canvi quan hi sóc no... em sembla que em mudaré al Cercle Polar Àrtic i es quedarà ben verd!!!