Fem Història (part I)

Fem Història és un projecte per a la recuperació de la memòria històrica, és un projecte col·laboratiu amb la gent gran del poble, doncs són aquests qui configuren la futura exposició cedint temporalment imatges i objectes que testimonien la història local del Masnou. L’objectiu específic del projecte és crear consciència i coneixement de la importància que generen els testimonis i el llegat de la gent gran del nostre poble. Fer palès el contingut dels testimonis dels qui avui conviuen amb nosaltres ajudarà a conèixer millor la nostre història. Conèixer la història de la vila, de les persones que la conformaven, dels oficis, de les tradicions, dels costums...

Després de crear un grup de voluntaris entre aquells avis que habitualment col·laboren en els tallers que oferim des de l’arxiu municipal, després de demanar les subvencions oportunes, de presentar el projecte als casals, de crear documents de cessió temporal, de reproducció d’imatges, de donació, després d’esperar a tenir el vist-i-plau corresponent de tots els polítics i les seves regidories, de redactar les bases, de posar-nos en contacte amb els mitjans de comunicació i fer-ne difusió de la crida, comencen a arribar objectes i fotografies.

La samarreta del Club Esportiu Masnou d’en Jordi Salvatella (samarreta que es va utilitzar en un partit amistós durant els anys 50 i on es va jugar contra una selección de veraneantes, entre ells: Kubala i Di Stéfano), les eines de boter del sr. Oliveras, l’enorme avió de paper i la Bultaco del difunt sr. Palemó (fundador del Museu Municipal de Nàutica del Masnou), l’ indumentària d’en Rafael Laguillo (ordenança de l’ajuntament del Masnou durant l’època falangista) i un element ben curiós, les trenes de la Rita. Tots aquests objectes ja han anat arribant, a l’espera de molts altres. Òbviament i com a condició indispensable, de tots ells en tenim fotografies.

Així doncs, i a l’espera de començar a tancar activitats, això ja començar a donar els primers fruits, esperem que ni de dretes ni d’esquerres hi vinguin entrebancs, això ha d’anar endavant com la il·lusió d’aquesta gent, on en aquest petit projecte se senten recolzats, partícips i distants de pretensions partidistes. Els hi fa molta il·lusió... i tot això dóna força i continuïtat a tot plegat.

Tot i així, i també cal destacar-ho, no tots han respost de la mateixa manera, lamentablement un casal no ha volgut participar, associant la meva presència amb el desencís general que senten cap a la casa blanca del Masnou. Tot i intentar deixar clar que no sóc corresponsal ni representant de les decisions que es prenen al consistori, van preferir seguir fent altres coses... En aquest punt ha estat un autèntica llàstima.