Sis mesos després...

Fa gairebé 6 mesos, un grup de tècnics d’Animació del Patrimoni Cultural Local, altrament coneguts com a TAP’s, van perdre el coneixement durant 2 minuts i 17 segons. En aquest període de temps alguns d’ells van poder veure allò que succeiria en un futur immediat.

Personalment tenia que tirar endavant una sèrie de projectes, entre ells ‘Fem Història’ (ja explicat en un altra entrada al bloc). Durant aquells 137 segons de inconsciència conscient vaig veure una clara implicació del poble en aquest projecte, en portar els seus objectes i les fotografies corresponents, vaig intuir també que s’hauria de treballar molt per tal de fer-ne una bona difusió i fer entendre a les autoritats polítiques la necessitat d’escoltar a la gent gran d’aquest poble; també fer-ho entendre als joves. Vaig poder intuir que aquests dies de Maig, on museus i xarxes socials van sobresaturats d’informació d’activitats pel Dia Internacional dels Museus, nosaltres no seríem menys, presentant el ‘Fem Història’ i les seves activitats complementàries.

Vaig equivocar-me...tot i que les expectatives generades en el meu flashforward s’han anat complint en la seva mesura, hi ha un fet que m’ha fet entendre que aquells 2 minuts i 17 segons on podia veure tot allò que succeiria en els propers 6 mesos, era erroni. No tot giraria sobre el pressuposat en aquell curt espai de temps.

‘Fem Història’ ha acabat resultant un projecte que s’allunya del Dia Internacional dels Museus, però que passa a ser un dels actes d’inauguració de la Festa Major de Sant Pere del Masnou 2010. A base d’insistència i gràcies (sobretot) a aquest grup de companys que ronden la setantena, ens han escoltat i han donat a un projecte on el poble és el principal protagonista, les dates, la ubicació i la importància que calia.

El meu flashforward era clar, els protagonistes: l’Aurora, la Rita, en Jordi, en Rafael, en Joan, la Maria...s’ho mereixien.

Com a tast, una curiositat ja comentada en el seu temps...

Fem Història (part I)

Fem Història és un projecte per a la recuperació de la memòria històrica, és un projecte col·laboratiu amb la gent gran del poble, doncs són aquests qui configuren la futura exposició cedint temporalment imatges i objectes que testimonien la història local del Masnou. L’objectiu específic del projecte és crear consciència i coneixement de la importància que generen els testimonis i el llegat de la gent gran del nostre poble. Fer palès el contingut dels testimonis dels qui avui conviuen amb nosaltres ajudarà a conèixer millor la nostre història. Conèixer la història de la vila, de les persones que la conformaven, dels oficis, de les tradicions, dels costums...

Després de crear un grup de voluntaris entre aquells avis que habitualment col·laboren en els tallers que oferim des de l’arxiu municipal, després de demanar les subvencions oportunes, de presentar el projecte als casals, de crear documents de cessió temporal, de reproducció d’imatges, de donació, després d’esperar a tenir el vist-i-plau corresponent de tots els polítics i les seves regidories, de redactar les bases, de posar-nos en contacte amb els mitjans de comunicació i fer-ne difusió de la crida, comencen a arribar objectes i fotografies.

La samarreta del Club Esportiu Masnou d’en Jordi Salvatella (samarreta que es va utilitzar en un partit amistós durant els anys 50 i on es va jugar contra una selección de veraneantes, entre ells: Kubala i Di Stéfano), les eines de boter del sr. Oliveras, l’enorme avió de paper i la Bultaco del difunt sr. Palemó (fundador del Museu Municipal de Nàutica del Masnou), l’ indumentària d’en Rafael Laguillo (ordenança de l’ajuntament del Masnou durant l’època falangista) i un element ben curiós, les trenes de la Rita. Tots aquests objectes ja han anat arribant, a l’espera de molts altres. Òbviament i com a condició indispensable, de tots ells en tenim fotografies.

Així doncs, i a l’espera de començar a tancar activitats, això ja començar a donar els primers fruits, esperem que ni de dretes ni d’esquerres hi vinguin entrebancs, això ha d’anar endavant com la il·lusió d’aquesta gent, on en aquest petit projecte se senten recolzats, partícips i distants de pretensions partidistes. Els hi fa molta il·lusió... i tot això dóna força i continuïtat a tot plegat.

Tot i així, i també cal destacar-ho, no tots han respost de la mateixa manera, lamentablement un casal no ha volgut participar, associant la meva presència amb el desencís general que senten cap a la casa blanca del Masnou. Tot i intentar deixar clar que no sóc corresponsal ni representant de les decisions que es prenen al consistori, van preferir seguir fent altres coses... En aquest punt ha estat un autèntica llàstima.

Memòria històrica al Masnou

Seguint amb la línia sobre el treball de la recuperació de la memòria històrica encetada pel company de Manlleu, jo us parlaré breument dels tallers que portem a terme des de l’Arxiu Municipal del Masnou des de fa uns anys.

Un d'aquests tallers serveix per a documentar fotografies antigues a partir de trobades amb avis; aquest taller serveix com a punt de partida del projecte que enguany portarem a terme conjuntament Arxiu i Museu. En ell, els avis van passant fotografies identificant tot allò que els hi és conegut, és a dir, pràcticament tot. Òbviament es creen molts debats arrel de la identitat de persones, dels oficis, del tracte durant la repressió, etc.

L'altre taller s’anomena intergeneracional: diferents generacions comenten fotografies antigues a l’Arxiu Municipal. Partint de les fotografies del Masnou, gent gran, nens i nenes parlen de com era el poble i de com és ara, d'antics oficis i dels costums dels masnovins del segle passat.

Es molt satisfactori veure’n el resultat, sobretot el contrast entre uns i altres quan es crea debat arrel de temes com les relacions de parella, els jocs i les tradicions del poble. Les diferències generacionals també les captem nosaltres habitualment, però posar-les en comú davant d’un seguit de fotografies reconegudes per ambdós és mínimament curiós.

Malgrat tot, a vegades, la resposta no es la que esperem, doncs no sempre es té la capacitat per saber escoltar i entendre que les persones grans que voluntàriament venen a explicar les històries del poble són una font de valors i coneixement. Es aquí on els tallers intergeneracionals mostren la seva feblesa, però crec que el problema rau en el comportament dels propis alumnes i tutors; aquests casos es donen puntualment al llarg de l’any, però haurien de ser inexistents.

Treballar per a la recuperació de la memòria històrica és una feina molt gratificant, si teniu l’oportunitat de poder treballar-hi, enhorabona! sou uns privilegiats.

Navegarium

Un espai menut ha tret el cap fa poques setmanes pel petit Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Un menut ha tret el cap pel petit Museu de Nàutica? Doncs sí!… i s’ho ha passat força bé!

El Navegarium és un nou racó de la sala permanent del Museu, acaba d’abordar-nos i ha ancorat , no té cap pretensió de ‘pseudo-llar d’infants, Ikea’ i el seu bon ús va destinat al públic infantil.

Es tracta d’un racó totalment ambientat en el món marítim, molt i molt senzill. En ell hi trobarem jocs, llibres i estris per a dibuixar quelcom relacionat amb el Museu o amb el món nàutic. Aquest espai també intenta fer més accessible part del patrimoni del municipi i reforçar el vincle entre el públic familiar i el Museu.

Hi esteu convidats, tampoc en reservem el dret d’admissió…