El passat 27 i 28 de maig vaig tenir la oportunitat d’assistir a unes jornades organitzades pel Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç anomenades "Turismo Accessible. Destinos, Recursos Culturales y Naturales" a la Casa Llotja de Barcelona.Les jornades les organitzava la consultoria privada Accesturismo, i els assistents eren molt variables, des de directors d’hotels, passant per Oficines de Turisme de diferents ajuntaments, i acabant amb tècnics de patrimoni de museus com per exemple gent del Museu Víctor Balaguer, de les Mines de Cercs, o del Museu Industrial del Ter.
Tots amb un sol propòsit: formació i coneixement per fer accessibles les nostres destinacions i sensibilitzar-nos sobre el turisme accessible.
Les jornades tenen pros i contres. El professor que va impartir les jornades és el soci director de la consultoria, i porta una trajectòria de més de 25 anys que l’avalen en el món de l’accés universal. Ens va oferir un munt de solucions senzilles i poc costoses, molt interessant pels museus locals on els recursos són escassos. Per altra banda, és una consultoria privada i a l’inici de la jornada feia dubtar de la seva objectivitat.
A tall personal les jornades varen superar les meves expectatives inicials i van ser molt profitoses, en quan a formació en la discapacitat, i en la quantitat de recursos i solucions que es varen explicar durant els dos dies.
Em quedo amb la idea, a mode de reflexió, que no s’ha de pensar en l’accessibilitat només per a certs col·lectius, sinó que l’accessibilitat és correcte quan és un benefici per tothom. Què en penseu??
