Curs d'Arqueologia a l'Esquerda

Un any més, l'Esquerda ofereix el curs: Arqueologia: excavació i experimentació al jaciment de l'Esquerda, dins els cursos d'extensió universitària de la Universitat d'Estiu de Vic.

El curs, que es portarà a terme entre el 6 i el 10 de juliol, pretén donar a conèixer les tècniques de treball arqueològic des del punt de vista teòric i pràctic. També permetrà conèixer l'arqueologia experimental i l'experiència de l'Esquerda en aquest camp.

Trobareu més informació sobre el curs en el següent enllaç:
http://www.uvic.cat/activitat/33

Mercat de la Prehistòria de Moià

El passat diumenge 9 de maig, el Museu Arqueològic de l'Esquerda va participar per tercer any consecutiu al Mercat de la Prehistòria de Moià.

El Mercat acull diversos estancs de diferents entitats relacionades amb el patrimoni arqueològic i la seva difusió; així com diversos tallers on els infants poden experimentar la forma com els nostres avantpassats feien algunes de les tasques de la vida quotidiana. D'aquesta manera, els assistents poden aprendre a fer un brunzidor, un pal de pluja, talla lítica, una llàntia, collarets, galetes, pintura rupestre o fosa de metalls, entre moltes altres possibilitats.

En aquesta edició, l'Esquerda ha aportat com a novetat un taller d'escriptura ibèrica. En aquest es proposa als infants transcriure la inscripció ibèrica de Les Graus (Roda de Ter), així com escriure el seu nom en alfabet ibèric. Els visitants també han pogut adquirir les diverses publicacions de l'Esquerda i informar-se de les activitats que al llarg de l'any organitza el museu.

El Mercat, que aquest any ha arribat a la seva tretzena edició, es du a terme de forma anual i ha esdevingut una cita ineludible pels amants de la prehistòria.

Venus i deesses als Juliols de la UB

Del 19 al 23 de juliol, al Parc Arqueològic Mines de Gavà, tindrà lloc el curs Dones i deesses a la prehistòria i l'antiguitat, inserit en el programa Els Juliols de la UB.

Interpretada com una representació de la deessa de la fertilitat, el descobriment l’any 1994 de la Venus de Gavà –una de les úniques representacions femenines que es conserven del neolític català– posava de manifest la contradicció entre la proliferació de divinitats prehistòriques femenines al llarg de més de 20.000 anys a tot Occident, i la invisibilitat de la dona en els estudis sobre aquest període històric.

El curs abordarà el que sabem sobre el paper de les dones a la prehistòria, la correlació entre la dona i la deessa i l’estudi de la figura femenina en l'organització social, econòmica i de l’entorn on vivia.

A partir de la progressiva incorporació d’una nova visió de gènere en la recerca sobre les cultures prehistòriques i de l’antiguitat, aquest curs vol abordar, més enllà de les representacions artístiques del gènere femení, el paper de la dona en la vida quotidiana a la prehistòria, i fer conèixer les eines a partir de les quals l'arqueologia, l'antropologia o la història de les religions permeten aproximar-se a l’estudi de les formes de vida d’un temps tan llunyà.

Trasllat de material arqueològic de Can Marfà a Vallveric (per part del Museu de Mataró)

Bon dia,

S'ha realitzat amb èxit el trasllat de material arqueològic de Can Marfà a Vallveric (Mataró)

De les coses que més sorprenen és la quantitat de material arqueològic que s'arriba a generar amb les excavacions, que campanya a campanya porta a terme una institució museística, com el Museu de Mataró.

Difícilment serà tot exposat, presenta problemàtiques d'emmagatzematge, de registre de peces, de documentació de les mateixes, el pes d'alguns materials, ubicació per guardar-lo.

De vegades donar-li vida al patrimoni arqueològic, o recuperar la seva importància històrica, s'aconsegueix quan es fa un treball per part d'investigadors o alguna peça acaba essent exposada en una exposició temporal o fixa.

Què en penseu?

Àlvar

Recorregut botànic de l'Esquerda

El proper dissabte, 24 d'abril, inaugurem el recorregut botànic de l'Esquerda. L'acte tindrà lloc a les sis de la tarda al jaciment arqueològic de l'Esquerda.

El recorregut ofereix al visitant la possibilitat de conèixer la vegetació de l'indret i la seva evolució des d'època antiga fins a l'actualitat. Aquest inclou també els conreus de l'Àrea de Recerca Experimental Arqueològica, un espai situat davant del jaciment, on es du a terme un projecte de recerca sobre agricultura medieval. D'aquesta manera es posa de relleu un altre dels punts forts que té el jaciment, el seu paisatge vegetal.

El recorregut està format per un total de tretze senyals informatius, tipus faristol, i s'ha editat un fulletó que amplia la informació continguda en els mateixos. Un cop inaugurat es podrà visitar lliurement al jaciment o, amb reserva prèvia contactant amb el Museu Arqueològic de l'Esquerda, mitjançant una visita guiada.

La inauguració s'emmarca en els actes de celebració de la Diada de Sant Jordi a Roda de Ter. Us convidem a tots a venir, a gaudir d'un entorn natural inigualable i a participar en el recull de fotografies que hem organitzat al nostre facebook.

Barcino/BCN

El passat diumenge 21 de març va tenir lloc la visita organitzada pel Museu Arqueològic de l'Esquerda al Centre d'Interpretació de la Via sepulcral romana de la Plaça Vila de Madrid (Barcelona) i al recorregut Barcino/BCN. Acompanyats d'un guia del Museu d'Història de Barcelona, els 22 assistents vam endinsar-nos en les restes de la ciutat romana de Barcino caminant pels carrers de la BCN del s. XXI.

El punt de partida va ser el Centre d'Interpretació de la via sepulcral romana, un espai de petites dimensions on s'explica d'una manera concisa la distribució viària de l'Imperi Romà. Una xarxa que acollia, en els seus punts més propers a les ciutats, les necròpolis, com la que es pot visitar a la Plaça Vila de Madrid. El centre recull també diversos dels materials recuperats durant l'excavació de la via sepulcral.

Tot seguit, el recorregut transcorre pels punts més característics de la Barcelona romana: l'aqüeducte, la porta nord d'accés a la ciutat, la cara externa de la muralla que tancava la ciutat per l'est, la porta sud, l'actual Plaça de St. Jaume -prop del forum-, les restes del temple romà i, finalment, les diverses estructures conservades sota el Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, la seu del MUHBA. Al llarg de tot el trajecte es combina l'explicació de les restes romanes amb l'evolució d'aquestes al llarg del temps, fins a arribar als nostres dies.

Sens dubte, el recorregut per les entranyes de la Barcelona romana no pot deixar indiferent a ningú. La immersió en les estàtiques restes que el temps ens ha preservat no deixa de ser un contrast xocant amb el flagrant moviment constant de la Barcelona actual. Un contrast que convida a pensar en quin hauria estat el batec de la llunyana, però avui més propera, antiga ciutat de Barcino.

Les fosses comunes de la Guerra Civil

El passat dissabte 13 de març va tenir lloc l'última conferència del cicle 2010 de l'Esquerda. Aquesta, titulada: Les fosses comunes de la Guerra Civil. Perspectiva històrica i antropològica, anà a càrrec de la Dra. Queralt Solé i de l'antropòloga Núria Armentano.

Queralt Solé, professora d'Història Contemporània de l'UB, va ser membre de la Comissió que l'any 2008 va elaborar la Llei de Fosses de Catalunya i del comitè d'experts creat pel jutge Garzón el setembre del 2008 en la seva actuació judicial contra el règim franquista. Núria Armentano, Llicenciada en Història i Màster en Antropologia Biològica per la UAB, ha dut a terme diversos projectes com a antropòloga en estudis arqueològics. L'any 2008 va assumir la direcció antropològica de l'excavació de la Fossa de Gurb (Osona) i actualment la del projecte d'exhumació i estudi de les restes reials de Pere II El Gran, Jaume II i Blanca d'Anjou del Monestir de Santes Creus (Alt Camp).


Perspectiva històrica

A diferència de les resta de l'estat Espanyol, on moltes de les fosses són de civils, a Catalunya la majoria contenen soldats, homes que voluntàriament o cridats a lleves, van anar a lluitar i no van tornar mai més a les seves llars, morts al front o a la retirada.
Aquest fet s'explica perquè en fracassar el cop franquista a Catalunya, la repressió que els incontrolats -persones afins al règim i la Guàrdia Civil- van dur a terme en els primers moments de la Guerra contra civils republicans, no es va produir en territori català. Quan l'exèrcit franquista va entrar a Catalunya, el règim ja estava articulat i assentat. El seu desig de control afectava fins i tot a la forma com assassinava: no permetia als seus partidaris actuar lliurement; en aquell moment els detractors eren jutjats en consell de guerra, condemnats a mort i afusellats també, però se'ls enterrava en el cementiri.
Les primeres obertures de fosses es feren durant el franquisme. Quan l'any 1959 s'inaugura el Valle de los Caídos, concebut com a un homenatge als franquistes morts durant la guerra, moltes famílies demanaren l'obertura de fosses i el trasllat dels seus familiars a aquest lloc. Amb la mort de Franco i el final del franquisme, l'any 1975, es produí una nova obertura de fosses, en aquest cas amb l'objectiu de traslladar els difunts al cementiri. Aquest període, amb poc ressò als mitjans de comunicació, acaba taxativament amb l'intent de cop d'estat de Tejero, l'any 1981.
A partir del 2000 s'inicià de nou l'obertura de fosses, aquest cop amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'un sector que havia estat silenciat: els perdedors. Aquest nou moviment per recuperar la memòria és impulsat pels néts de les persones que van viure la Guerra Civil. Acompanyant a l'obertura de fosses, des d'aquest moment i fins a l'actualitat, s'han fet diverses accions, com l'homenatge a les víctimes de la repressió franquista al Palau Sant Jordi o l'aprovació de l'anomenada Llei de Fosses per part de la Generalitat, entre altres.


Perspectiva antropològica

L'objectiu antropològic de l'obertura d'una fossa és la identificació dels cadàvers allí enterrats i el retorn d'aquests als seus familiars. Per tant, l'obertura d'una fossa només es farà quan la identificació sigui viable. Per tal d'assolir aquest objectiu, es du a terme un protocol molt estricte organitzat en tres fases:
La primera fase, de documentació, consisteix en recollir tota aquella informació que ajudi a diferenciar cada persona de la resta de cadàvers enterrats en una mateixa fossa: cerca de fotografies i, mitjançant entrevistes amb familiars i amics, recopilació d'aquells trets individualitzadors que puguin deixar marca en l'esquelet (fractura d'una extremitat, pèrdua d'una dent, etc.).
En la segona fase, la d'exhumació, es registraran totes les dades que puguin ser rellevants per a la investigació, com la posició dels cadàvers i la seva superposició, per determinar l'ordre i la forma com van ser dipositats a la fossa; les característiques de les fractures dels ossos, per determinars si van ser fetes abans de morir (antemortem), poc abans o poc després de morir (perimortem), i per tant possiblement relacionables amb la causa de la mort, o per processos posteriors a l'enterrament, etc.
En l'última fase, ja en el laboratori, es duen a terme un seguit d'anàlisis per part de diferents especialistes que permetran la identificació de les restes. En aquest moment es farà el diagnòstic d'edat i sexe, de patologies antemortem, que es compararan amb els trets individualitzadors prèviament definits, i les perimortem, que segurament podran determinar la causa de la mort. Amb aquests resultats es podrà fer una primera hipòtesi d'identificació que es corroborarà mitjançant la reconstrucció facial i l'anàlisi d'ADN, els resultats de les quals hauran de ser comparats amb fotografies de les persones a identificar i amb l'ADN dels seus familiars.
Un cop identificades amb seguretat les restes, aquestes seran retornades als seus familiars.

Amb aquesta conferència donem per acabat el cicle de conferències 2010. Des del Museu Arqueològic de l'Esquerda volem agrair la participació a tot el públic assistent, així com les intervencions dels diferents ponents, que amb la seva participació han ajudat a consolidra una mica més un cicle de conferències que ja ha complert la seva divuitena edició.

La necròpolis medieval de l’Esquerda desperta un gran interès

El passat dissabte 6 de maig va tenir lloc la segona xerrada del cicle de conferències 2010 de l’Esquerda. Aquesta, titulada La necròpolis medieval de l’Esquerda: aspectes arqueològics i antropològics, a càrrec de la Dra. I. Ollich i de l’antropòloga A. Díaz, va comptar amb l’assistència de més d’una setantena de persones.

La conferència va donar a conèixer, des del punt de vista arqueològic i antropològic, els resultats de les excavacions que en els dos últims anys s’han efectuat a la necròpolis de l’Esquerda, situada entorn de l’església romànica de Sant Pere de Roda.

L’excavació, com es desprenia de les intervencions efectuades als anys 80, ha permès confirmar la presència de tres nivells superposats de sepultures: l’inferior, de tombes antropomorfes excavades a la roca corresponents a l’època carolíngia (s. IX – X); un nivell intermedi amb tombes de llosa associades a l’església romànica (s. XI-XII); i un nivell superior, amb enterraments en fossa corresponents als segles XIII i XIV.

Les majors novetats s’han documentat en el nivell superior, on s’ha pogut detectar la presència de dos moments clarament diferenciats i gairebé successius: una capa superior amb una important barreja de cranis i ossos llargs sense cap ordre aparent i amb restes de calç; i un segon nivell amb diversos enterraments col·lectius: dues o tres persones, que van ser enterrades alhora.

També s’han pogut detectar alguns elements d’aixovar funerari acompanyant als esquelets: un anell de bronze, una sivella de cinturó in situ, i una peça ceràmica col·locada prop d’un enterrament simultani, a la qual s’estan realitzant estudis de fitòlits per obtenir informació del seu contingut.

L’estudi antropològic, actualment en curs, ha aportat ja unes primeres dades de gran interès. Dels 66 individus estudiats, un 35% (23 individus) són subadults. Si bé en societats preindustrials acostuma a ser habitual una alta mortalitat infantil (dels 0 als 4 anys), no passa el mateix amb els adolescents, com sí que succeeix a l’Esquerda. Aquest fet, juntament amb l’abundància d’enterraments col·lectius en el nivell superior, segurament es pot relacionar amb un episodi de mortaldat degut a un possible contagi epidemiològic, si bé, de moment, no es disposa de cap dada que ho confirmi-hi.

També s’ha documentat una tomba (T-152) que contenia l’enterrament simultani de dos homes d’uns quaranta anys. Ambdós presentaven clars signes de violència: fins a tres puntes de ballesta a la part superior del cos i diverses fractures, tant a les extremitats com al crani, diverses de les quals de resultats mortals.

A falta de concloure els diversos estudis en curs, la coexistència d’enterraments simultanis i morts violentes en un nivell que per cronologia relativa es situa al segle XIV dC, invita a pensar en la possible relació amb les lluites i guerres que a inicis del segle van provocar la despoblació de l’Esquerda. Uns episodis de violència que pocs anys més tard veurien ampliada la seva destrucció amb la terrible pesta negra que l’any 1348 va afectar tot Europa, i que segons els textos va causar la mort de més de dues terceres part de la població d’Osona.

El proper dissabte dia 13 de març a les 7 de la tarda es farà l’última conferència del cicle d’aquest any, titulada Les fosses comunes de la Guerra Civil. Perspectiva històrica i antropològica, a càrrec de la Dr. Queralt Solé i de Núria Armentano. Més informació a: www.lesquerda.cat o al nostre facebook.

Medicina i cirurgia a l’Època Romana

El passat dissabte 27 de febrer va tenir lloc la xerrada, Medicina i cirurgia a l’Època Romana, la primera de les conferències del cicle d’aquest any de l’Esquerda.

Joan Anton Ginestà, Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i Màster en Arqueologia per la mateixa universitat, va explicar els coneixements sobre cirurgia que tenien els clàssics a partir de l’anàlisi dels textos que ens van deixar, de l’arqueologia i, d’una manera més minsa, de les obres artístiques.

El primers textos grecs on s’esmenta la cirurgia són els poemes homèrics: la Ilíada i l’Odisea. En aquesta última s’observa ja la diferenciació entre medicina i cirurgia, si bé aquestes encara estan vinculades a la mitologia. És en època clàssica grega quan la medicina i la cirurgia perden el seu el component màgic i es racionalitzen, adoptant un caràcter científic i racional basat en l’anatomia. D’aquest moment es conserven els textos hipocràtics, aquests, amb una notable exactitud anatòmica, contenen algunes propostes que encara es mantenen en l’actualitat. Per aquests i altres textos sabem que en aquest moment ja es practicaven cesàries quan la mare moria, s’extreien dents, s’arreglaven fractures, s’operaven varius o es realitzaven trepanacions, entre altres pràctiques.

En època hel·lenística i romana la cirurgia es fa molt popular, sobre la base posada anteriorment es milloren i perfeccionen algunes tècniques. Els autors d’aquest moment, com Cels o Galè, ens informen de diverses intervencions: s’operaven les cataractes, s’extreien les pedres de la bufeta, es cosien budells quan sortien a l’exterior o s’operaven les hernies amb tècniques que no es milloraran fins al s. XIX. En aquest moment, les millors escoles de cirurgia eren els campaments militars de les legions o les pràctiques que es realitzaven als gladiadors ferits a l’amfiteatre.

Existia una gran varietat d’instrumental quirúrgic utilitzat per practicar les diferents intervencions. Alguns no eren gaire diferents que els que s’utilitzen avui en dia i tenien una mateixa base conceptual. Així, s’han documentat bisturins amb fulla intercanviable, trepans, sondes o ventoses per fer sangries, per citar-ne només alguns. Una important col·lecció es recuperà a la Casa del Cirurgià de Pompeia, la qual es pot veure al Museu de Nàpols.

Així veiem que els clàssics tenien un profund coneixement de la cirurgia. El seu pensament científic, el coneixement anatòmic i fisiològic i les seves tècniques estan a la base de la cirurgia actual. Bàsicament ens en diferencia el desenvolupament tecnològic, sense aquest tindríem una cirurgia molt similar a la seva, perquè les idees base ja les vam establir ells.

El proper dissabte dia 6 de març a les 7 de la tarda es farà la propera conferència La necròpolis medieval de l’Esquerda: Aspectes arqueològics i antropològics, a càrrec de la Dra. Ollich i l’antropòloga Antònia Díaz. Aquesta tindrà lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda (Roda de Ter). També podeu mantenir-vos informats del cicle de conferencies i de les altres activitats organitzades pel Museu Arqueològic de l’Esquerda a la web http://www.lesquerda.cat/ o visitant el nostre facebook.

Projecte Parc natural i arqueològic Observatori de la Via Augusta

El proper divendres 26 de febrer es farà l’acte de presentació del projecte Parc natural i arqueològic Observatori de la Via Augusta, destinat a la recuperació del jaciment romà de Can Tacó, recentment declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El projecte, promogut pels ajuntaments de Montmeló i Montornès del Vallès, comprèn les tasques d’excavació, conservació i posada en valor del recinte arqueològic, l’arranjament de les principals vies d’accés al jaciment i al futur parc, la restauració paisatgística de l’entorn i la construcció d’un punt d’informació per als visitants.

El projecte, que ja ha estat aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, té un cost global d’1 milió d’euros, que es finançaran a través dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) i el govern de l’Estat.

L’acte se celebrarà a la Sala de la Concòrdia i estarà presidit pels alcaldes de Montmeló, Manuel Ramal, i Montornès del Vallès, Daniel Cortés, i la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Isabel Rodà. També hi assistiran el director del projecte i catedràtic d’arqueologia de la UAB, Josep Guitart, i la cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Gemma Hernández. Les explicacions tècniques aniran a càrrec de l’arquitecte Toni Gironès i del biòleg Albert Sorolla, redactors del projecte.

Dia: divendres 26 de febrer de 2010
Lloc: Sala de la Concòrdia de l'Ajuntament de Montmeló
Hora: 20 h

PD: esteu tots convidats, tot i que no és en un dia ni hora massa atractius :)

Cicle de conferències: Arqueologia de la Mort

El Museu Arqueologia de l’Esquerda us invita al cicle de conferències 2010: Arqueologia de la Mort. Malalties i guerres al llarg de la història. Aquest cicle busca fer una aproximació al tractament de les malalties i la mort, així com les respostes adoptades davant d’aquestes, al llarg de la història.

El cicle engloba un total de tres conferències que tindran lloc a la Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda (Roda de Ter, Osona) els dissabtes 27 de febrer, 6 i 13 de març a les 7 de la tarda. El diumenge 21 de març es farà una visita guiada a Barcelona com a clausura.

La primera xerrada, el 27 de gener, titulada: Medicina i cirurgia a l’Època Romana, anirà a càrrec de Joan Anton Ginestà, metge cirurgià. Aquesta tractarà sobre les diversos aspectes que els textos grecollatins ens aporten sobre el coneixement que els romans tenien de la medecina i les pràctiques quirúrgiques que realitzaven.

El dissabte 6 de març tindrà lloc la conferència: La necròpolis medieval de l’Esquerda: Aspectes arqueològics i antropològics, a càrrec d’Imma Ollich, directora de les excavacions de l’Esquerda, i Antònia Díaz, l’antropòloga encarregada de l’estudi. Amb aquesta xerrada s’informarà dels resultats que en els últims anys ha aportat l’excavació de la necròpolis medieval.

L’última de les conferències, el dia 13 de març, es titula: Les fosses comunes de la Guerra Civil. Perspectiva històrica i antropològica. Aquesta xerrada anirà a càrrec de Queralt Solé, Professora d’Història Contemporània de la UB, i de Núria Armentano, GROB - Unitat d’Antropologia Biològica, UAB. La conferència tractarà el context en que les fosses es varen crear i el protocol de la seva obertura a Catalunya. També s’explicarà un cas concret: l’exhumació de la fossa de Gurb (Osona).

Finalment, el diumenge 21 de març a les 10.00 del matí es realitzarà una visita a la Barcelona Romana. Concretament es farà la Visita al Centre d’Interpretació de la Via Sepulcral Romana de la Plaça de la Vila de Madrid, de Barcelona i el Nou Itinerari Urbà Barcino/BCN. La visita anirà a càrrec del Museu d’Història de Barcelona.

L’accés a les conferències és lliure i gratuït. Per participar a la visita cal inscriure’s prèviament al Museu Arqueològic de l’Esquerda, trucant al 93 854 02 71 o enviant un e-mail a l’adreça m.a.esquerda@rodadeter.cat. Els Amics de l’Esquerda tindran un descompte en el preu de la visita.

Descobrint la necròpolis medieval de l’Esquerda

Des de l’any 2008 s’han efectuat diverses campanyes d’excavacions a la necròpolis de l’entorn de l’església de Sant Pere, al jaciment arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter, Osona). Aquests treballs són la continuació dels efectuats a la zona als anys 80 i 90 del s.XX per part de l’equip d’excavacions actual. Ja abans, als anys 60 del segle passat, un grup d’aficionats locals havien realitzat les primeres intervencions a l’àrea.

Aquests treballs han permès confirmar la presència de tres nivells d’enterraments corresponents a tres períodes diferents. El nivell inferior, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, pertanyents al s.VIII-IX; un nivell intermedi, amb tombes de llosa, corresponents als s. X-XII; i un nivell superior, amb enterraments en fossa del s.XIII-XIV.

Amb aquesta intervenció s’han pogut determinar diverses tendències. D’una banda, el constant reaprofitament de les sepultures, així en diverses de les tombes s’han trobat més d’un individu, l’esquelet més antic recollit en un extrem i l’últim individu en connexió anatòmica. En la capa superior s’han documentat alguns enterraments simultanis, destacant-ne un amb tres individus: una dona adulta, un individu juvenil i un home adult. A falta d’acabar els estudis antropològics, aquest fet segurament s’ha de relacionar amb algun tipus de malaltia infecciosa entre la població.

Fins al moment, s’ha presentat els resultats de les excavacions en l’àmbit acadèmic mitjançant un pòster al congrés Arqueologia Funerària al nord-est peninsular ss. VI-XII. Problemes de Cronologia, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Barcelona. També es proposen altres iniciatives de difusió de caràcter més general, com diverses visites guiades al jaciment durant el passat Cap de Setmana Ibèric; o el proper Cicle de Conferències de l’Esquerda, que tindrà lloc entre els mesos de febrer i març d’aquest any. Aquest cicle, en procés de preparació, tindrà per títol l’Arqueologia de la mort i tractarà sobre aquest tema des de diversos punts de vista.

Així que tinguem tancat el programa del cicle de conferències us en informarem a través d’aquest mateix blog.