Seguint amb la línia sobre el treball de la recuperació de la memòria històrica encetada pel company de Manlleu, jo us parlaré breument dels tallers que portem a terme des de l’Arxiu Municipal del Masnou des de fa uns anys.
Un d'aquests tallers serveix per a documentar fotografies antigues a partir de trobades amb avis; aquest taller serveix com a punt de partida del projecte que enguany portarem a terme conjuntament Arxiu i Museu. En ell, els avis van passant fotografies identificant tot allò que els hi és conegut, és a dir, pràcticament tot. Òbviament es creen molts debats arrel de la identitat de persones, dels oficis, del tracte durant la repressió, etc.
L'altre taller s’anomena intergeneracional: diferents generacions comenten fotografies antigues a l’Arxiu Municipal. Partint de les fotografies del Masnou, gent gran, nens i nenes parlen de com era el poble i de com és ara, d'antics oficis i dels costums dels masnovins del segle passat.
Es molt satisfactori veure’n el resultat, sobretot el contrast entre uns i altres quan es crea debat arrel de temes com les relacions de parella, els jocs i les tradicions del poble. Les diferències generacionals també les captem nosaltres habitualment, però posar-les en comú davant d’un seguit de fotografies reconegudes per ambdós és mínimament curiós.
Malgrat tot, a vegades, la resposta no es la que esperem, doncs no sempre es té la capacitat per saber escoltar i entendre que les persones grans que voluntàriament venen a explicar les històries del poble són una font de valors i coneixement. Es aquí on els tallers intergeneracionals mostren la seva feblesa, però crec que el problema rau en el comportament dels propis alumnes i tutors; aquests casos es donen puntualment al llarg de l’any, però haurien de ser inexistents.
Treballar per a la recuperació de la memòria històrica és una feina molt gratificant, si teniu l’oportunitat de poder treballar-hi, enhorabona! sou uns privilegiats.
Quin post més adient Humbert!
ResponEliminaPrimer de tot felicitar-te per la feina. Tal com comentes aquest taller es va encetar un temps enrere i que encara es mantingui senyal que la feina està ben feta i que té implicació per part de la gent del Masnou. La continuïtat és molt bon senyal.
Tu mateix has dit que som uns privilegiats els que hem pogut treballar en la recuperació de la memòria històrica, i saps que els resultats solen ser satisfactoris. Aprofitant tot això he publicat un post reflexiu sobre tot això, i es que la feina de despatx no té aquest retorn emocional. A vegades costa veure els fruits d'un projecte, una tasca o un taller, i és enormement gratificant comprovar tu mateix que si que generen resultats.
Suposo que tu Humbert, tens una opinió formada al respecte. I crec que seria interessant que la compartissis no? Tranquil, no t'obligo a res. Però és interessant la reflexió. Crec que lo ideal és poder combinar feines davant de l'ordinador amb treball in situ amb les persones. Tot és necessari i de tot s'apren.
Salut!