Des de l’any 2008 s’han efectuat diverses campanyes d’excavacions a la necròpolis de l’entorn de l’església de Sant Pere, al jaciment arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter, Osona). Aquests treballs són la continuació dels efectuats a la zona als anys 80 i 90 del s.XX per part de l’equip d’excavacions actual. Ja abans, als anys 60 del segle passat, un grup d’aficionats locals havien realitzat les primeres intervencions a l’àrea.Aquests treballs han permès confirmar la presència de tres nivells d’enterraments corresponents a tres períodes diferents. El nivell inferior, amb tombes antropomorfes excavades a la roca, pertanyents al s.VIII-IX; un nivell intermedi, amb tombes de llosa, corresponents als s. X-XII; i un nivell superior, amb enterraments en fossa del s.XIII-XIV.
Amb aquesta intervenció s’han pogut determinar diverses tendències. D’una banda, el constant reaprofitament de les sepultures, així en diverses de les tombes s’han trobat més d’un individu, l’esquelet més antic recollit en un extrem i l’últim individu en connexió anatòmica. En la capa superior s’han documentat alguns enterraments simultanis, destacant-ne un amb tres individus: una dona adulta, un individu juvenil i un home adult. A falta d’acabar els estudis antropològics, aquest fet segurament s’ha de relacionar amb algun tipus de malaltia infecciosa entre la població.
Fins al moment, s’ha presentat els resultats de les excavacions en l’àmbit acadèmic mitjançant un pòster al congrés Arqueologia Funerària al nord-est peninsular ss. VI-XII. Problemes de Cronologia, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i la Universitat de Barcelona. També es proposen altres iniciatives de difusió de caràcter més general, com diverses visites guiades al jaciment durant el passat Cap de Setmana Ibèric; o el proper Cicle de Conferències de l’Esquerda, que tindrà lloc entre els mesos de febrer i març d’aquest any. Aquest cicle, en procés de preparació, tindrà per títol l’Arqueologia de la mort i tractarà sobre aquest tema des de diversos punts de vista.
Així que tinguem tancat el programa del cicle de conferències us en informarem a través d’aquest mateix blog.
Que interessant...!
ResponEliminaLa veritat és que parlo des d'un gran desconeixement de l'arqueologia però tinc un dubte: oi que les barres vermella i blanca que s'usen per a les fotografies fan 10 cm cada color??
M'he adonat que l'esquelet de la fotografia fa 1'70 cm o 1'80 cm d'alt i veig que aquests homínids tenien una altura semblant a la nostra oi? El de la foto és un esquelet d'adult?
Àngels: espero no haver fet cap error important en les meves preguntes... jejejeje!
Molta sort i felicitats!
Hola Jordi! ...vam parlar ahir, però per si algú altre es fa les mateixes preguntes...
ResponEliminaAquesta barra de colors és un jaló i, efectivament, cada franja de color equival a 10 cm. Pel que fa a l’esquelet de la fotografia té “trampa”, i és que es veuen les restes de dos individus. Si us fixeu bé en la part inferior veureu que en realitat hi ha 4 peus, i és que és un exemple de reutilització: quan van dipositar l’últim individu no van apartar els peus de l’individu que hi havia abans. De fet, en aquesta tomba hi havia restes d’un mínim de 3 esquelets, a diferència dels peus, la resta d’ossos es trobaven agrupats damunt el cos de l’últim individu, en fer aquesta foto ja els havíem retirat.
L’esquelet sencer correspon a un home adult/senil. Ara no tinc les dades exactes aquí, però crec que la seva alçada rondava els 160 cm. De totes maneres, la idea de què en època medieval eren més baixos que nosaltres és errònia. Apareixen individus de metre vuitanta sense problemes. De fet, la mateixa tomba de la fotografia n’és un exemple. El cap de l’individu que només conserva els peus "in situ" és molt probable que arribés a l’extrem superior de la tomba, ja que les lloses verticals de la capçalera servien per aguantar el crani recte.
Bé, espero haver aclarit els dubtes!
Molt interessant aquest aclariment, merci!
ResponEliminaQue Xulo Angèls!, gràcies per l'article i els aclariments.Per a mi és molt xulo, ja que vaig tenir al Doctor Riu com a profe de arq. medieval i vaig treballar amb el seu llibre , me sembla que hi havia ja alguna cosa de l'Esquerda. Molen molt també les xerrades que feien (no sé si encara les fan) a les visites de Sant Miquel d'Olèrdola (1er diumenge de mes gratuït). Hi tenen molt en compte el poblament i la tecnol·logia de l'època, i d'altra banda fan una bona explicació de la necropolis a la Sagrera de Sant Miquel.
ResponEliminaÚps..he tingut un error.. Quan dic que vaig treballar amb el seu llibre és que el vaig utilitzar per a fer un treball.. no que hi vaig participar, jeje. Weno que no vull fotre la pota.
ResponEliminaGràcies Àngels per compartir l'article.