La Seu d'Ègara

El Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa és, sens dubte, el conjunt més genuí, alhora que particular, de les cinc seccions que actualment conformen el Museu de Terrassa. Des de la revalorització de les "Esglésies Egarenques" per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el conjunt ha estat objecte d’estudi per part d’especialistes de l’historia de l’art i l’arquitectura. Així ho demostra la celebració, l’any 1991, del Primer Simposi Internacional sobre les Esglésies, una mena de vademécum de les fines herbes, que va acomiadar-se amb el desig d’engegar una campanya de recerca arqueològica del conjunt. Finalment, la entrée en scène del projecte va fer-se realitat l’any 1995, quan es van iniciar les intervencions en el marc del Projecte d’integració urbana del Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere. En aquest període, comprès entre els anys 1995 i 2009, s’han dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han permès una reinterpretació del gran complex episcopal de mitjans del segle V, alhora que s’ha dut a terme una important tasca d’adequació als usos museístics.

Reconstrucció virtual de la Seu d'Ègara.

La designació d’Ègara com a seu episcopal pel bisbe Nundinari de Barcelona, entre els anys 450 i 460, va propiciar l’inici d’una campanya constructiva de gran magnitud amb l’objectiu de crear un nou conjunt edilici on poguessin desenvolupar-se les activitats pròpies d’un conjunt episcopal. Certament, el nou projecte, de caire monumental, concebí una gran configuració edilícia disposada en tres terrasses, on es construïren els edificis episcopals: la majestuosa catedral, Santa Maria, l’edifici de caràcter martirial o funerari, Sant Miquel i, finalment, Sant Pere, l’església parroquial. Actualment, tot i les reformes romàniques, d’aquell gran complex cristià construït a partir del segle V conservem la capçalera de Santa Maria, la planta i alçat de Sant Miquel i la capçalera de Sant Pere, així com elements litúrgics com la pila baptismal construïda als peus de la catedral i que, afortunadament, actualment es conserva a l’edifici de la rectoria. L’ excel·lència artística i el valor històric fan del conjunt una obra cabdal del patrimoni català i europeu. Atès que no es tracta de perllongar el text ad finitum, hom està convidat a conèixer in situ més detalls de la Seu d'Ègara.